dilluns, 8 de juny del 2009

dimarts, 5 de maig del 2009

LA PIRATERIA


La pirateria moderna es refereix a la còpia, venda o distribució de material sense el pagament dels drets d'autor, per tant, es considera una infracció deliberada a la legislació que protegeix la propietat artística o intel·lectual. Aquestes copies no són legals en la majoria de països però en alguns s'admeten fer copies de material propi per a ús privat. Aquests actes es van començar a denominar d'aquesta manera com a metàfora del robatori de la propietat d'altres com feien antigament al mar els pirates. La forma en què la justícia a d'actuar respecte la realització d'aquestes copies no autoritzades es un tema que genera polèmica a molts països del món.


Pirateria a l'Internet

La pirateria a l'Internet es refereix a l'ús de l'Internet per a copiar o distribuir il·legalment programari no autoritzat. Els infractors poden utilitzar l'Internet per a totes o algunes de les seves operacions, incloent publicitat, ofertes, compres o distribució de programari pirata. Internet planteja nous reptes que no s'havien enfrontat anteriorment, degut al fet que ha potencialitzat les condicions per a generar reproduccions no autoritzades d'obres, mutilacions i llocs no autoritzats o il·legals. Un cas típic d'aquest fenomen ho evidencia clarament Napster que funcionava sense pagar regalies, encara que va desapareixer degut al problema legal que es va suscitar.


Pirateria informàtica

La pirateria informàtica és la distribució o reproducció il·legal de les fonts o aplicacions de programari per a la seva utilització comercial o particular. L'opinió d'un gran sector de la comunitat informàtica, dintre del que s'escolten les veus dels propis pirates, és que el problema no és solament legal sinó també comercial: si les empreses fabricadores de programari, que són les grans víctimes de la pirateria, no inflessin els seus preus, la gent no necessitaria acudir als plagis


Penalitzacions

La proposta de Directiva presentada per la Comissió Europea per a combatre les falsificacions i la pirateria recull penes de presó de fins a 4 anys i multes de 300.000 euros per als responsables d'aquest tipus de delictes dintre d'organitzacions criminals internacionals.


Conseqüències

La violació dels drets d'autor per part dels pirates de productes culturals nega als artistes i intèrprets el guany legítim que genera la seva labor de creació. En conseqüència, les pèrdues mundials en els sectors de la música, del cinema i del programari, podrien ascendir a desenes de milers de milions de euros anuals.

En relació a la indústria musical, la majoria de grups musicals afirmen que la seva gran font d'ingressos està en els concerts en viu i que la disponibilitat del material dels músics afavoreix la afluència de públic als seus concerts. D'altre banda hi ha qui pensa que amb la venta de copies il·legals disminueixen els ingressos i perjudiquen el sector.


Com es castiga la pirateria?

La pirateria, en els supòsits més greus, està tipificada als articles 270, 271 i 272 del Codi Penal i es castiga amb penes de presó i multa.




Internet i societat

La tecnologia ens permet millorar la nostra qualitat de vida. A vegadas però i no culpa de la tecnologia les coses es complican. Els videos Des Bornet s’han publicat a Internet gracies a nous mitjans i técniques que permeten fer-ho així. El que no podem controlar a Internet, com tampoc moltes vegadas en les nostres relacions fora d’Internet son les males intencions i la mala educació d’alguna gent.

Internet així i tot ens permet denunciar les males accions d’altre gent. Com també que un grup de gent es posi d’acord per fer-se sentir, denunciant fets reprobables com els dels vídeos esmentats.

A Internet alguns usuaris poden fer accions malintencionades, la xarxa per sort te recursos per fer-lis front. Encara que no sembli que pugui ser així, si es denuncia alguna malifeta al webmaster o moderador de torn. Normalment s’hi posa remei, com tancar el compte de l’usuari o retirar el contigut malintencionat.

El que hauriem de aprendre a fer, es emprar tots els avantatges que ens donen tots aquests nous mitjans en pro de la societat i de nosaltres mateixos.

"La societat de la informació constitueix la mutació més important que estan experimentant les societats occidentals des de la Revolució Industrial. Com llavors, els canvis afecten la manera de treballar de la majoria de la població i l'objecte de producció, i, simultàniament, la manera com ens relacionem entre nosaltres, la manera com aprenem i què aprenem, la manera com accedim a la cultura i a quina cultura accedim. En suma, el que està variant és la nostra manera de viure."

dimarts, 28 d’abril del 2009




Letra De MentirasVengo de un terreno con sol, donde tós se conocen, donde las madres dicen mi hijo es muy bueno y su hijo le pega al profe, el mismo con 20 se mete en la pasma, el franquismo aunque no esta se siente como un miembro fantasma, los mejores pucheros profesionales raperos, bares de menús que parten la franquicia del mc´donal entero, el rayo de acdc no es de flah gordon, el flúor no limpia los dientes lo virus los fabrica norton, los politicos han inventao otro idioma, los desechos somos las personas, los medios se quieren involucrar con el rap sin preguntar las dudas, y no santa claus vestido de rapero en navidad no ayuda, las felpas en el pelo, alternativos, anti-yankies, con ropa rota y pancartas en el suelo, tienen sus marcas creélo, al menos estan en pausa, el sexo alivia la tensión mientras que el amor la causa. Y es mentira, coje tus mierdas y te piras, esa tarjeta cuando vence cuando expira, estais tan preocupados del papeleo sois carne de cañon la ética es obligatoria y no la religión, y es mentira, coje tus mierdas y te piras, hacen mas coches ya casi ni se respira, la población sumisa, las fichas del quien es quien, mientras los de arriba nos digan que to va bien. Estudia pa labrate un buen trabajo, algo de provecho y quizas con enchufe seas algo menos que un sin techo, la universidad es mentira, no se ofendan, yo lo he visto de cerca, es mas falso que el teletienda, te engatilla, me recuerda mucho al caso del perro la niña ricki martin la nocilla, mientras el gobiernos te cuida con ley anti tabaco, la salud si claro y compar una casa es un atraco, tierra te machaco por tu culpa maltrato al micro, que esperas que pida permiso pa pisar la cera, que venga de fuera pa limpiarte a ti el cristal, vale, acabas de meterte en la 3ª mundial, pero, propongo puede haber algunos cambios, no, cuando estalle la contienda mandamos a tony blair tocando el banyo, yeahh aqui los tienes, si la sala suena mal no me engañes suena mal aunque se llene. (estribillo) La iglesia es mentira, ta llena de engaños, Marilin Manson no era el niño de aquellos maravillosos años, y si la naturaleza se esta vengando como tos decís, no entiendo como es tan torpe y se equivoca siempre de pais, confunden heroes con logos y edificios, ningun presidente humano puede sacar a otros humanos del vicio, es siempre así desde el inicio, quiero montar un negocio, pa que tu lo lleves con sacrificio, no llevo suelto encima, anda pagáme tu esto, te lo juro solo veo si tengo coreo y me desconecto, un rato mas y nos vamos, te prometo que esta vez es verdad, mañana quedamos pa hablar y lo dejamos, mentiras de tos los colores, especialistas, artistas, algunos las llaman faroles, caemos repetimos y lo sabemos estamos presos, y aunque sepamos que no decimos ya nos llamamos si eso

La Internet 2.0 s’experimenta en primera persona i és, paradoxalment, més petita que el model anterior. Més petita, però molt més significativa, ja que es construeix a partir d’allò que la nostra xarxa de persones significatives creuen que és rellevant. El moviment 2.0, com a tal, té fenòmens i protagonistes efímers, però també té arrels que marquen i marcaran un punt d’inflexió en la forma en què consumirem, experimentarem i co-crearem Internet en el futur immediat. Evidentment, però, ja és parla d’internets 2.1, 3.0 i 4.0. La retòrica del canvi, a Internet, és una La competitivitat, la capacitat d’innovar i de créixer del nostre país, depenen, en bona part, de la nostra capacitat per accedir, fer ús i participar activament d’Internet i de l’anomenada societat del coneixement. També les nostres capacitats relacionals, personals, ocioses, organitzatives, informatives, polítiques, etc., poden veure’s potenciades a través d’Internet i això, a un país com el nostre, és una oportunitat que no podem deixar d’aprofitar. Cal tenir en compte que no es tracta d’una política merament benintencionada, d’inclusió social, o d’assistència a col•lectius amb dificultats de qualsevol mena. Del que es tracta realment és de capacitar i impulsar una majoria de la població per a que estigui més capacitada per informar-se, treballar, produir, innovar, comunicar-se, col•laborar, etc.. Es tracta més aviat de polítiques estratègiques que no pas assistencials. No estem parlant de polítiques d’ajut al desemparat-desconnectat, sinó d’una dimensió altament estratègica que marca i marcarà el potencial que, com a país, tenim i tindrem al context de l’era digital i del món globalitzatconstant. El fet més destacat del 2008 serà, amb tota certesa, la nostra integració i col•laboració dins el marc del Citilab. Volem aportar-hi valor, xarxa i capacitat de generació de coneixement. A més de jornades com la que preparem per al proper dia 25, volem rellançar les diverses àrees de publicació de continguts i divulgació de coneixement expert i aplicat sobre les TIC. Entre d’altres coses, al 2008 volem, per dir-ho d’alguna manera, dospuntzeritzar-nos. Tenim la intenció de reconstruir la nostra comunitat virtual segons els criteris, usos i costums de la Internet 2.0, de la Internet actual. El nostre portal, probablement l’espai de continguts i de coneixement sobre la Internet social més voluminós del món, necessita una profunda reconversió digital que esperem poder fer-li durant aquest any. Finalment, quant a la nostra activitat més coneguda, la propera edició del Congrés ONLINE de l’Observatori, estem avaluant possibilitats i buscant-hi col•laboracions. Es tracta d’un projecte cada cop més voluminós i el nivell d’exigència és més alt a cada edició que passa. N’orientem la celebració cap a la primavera del 2009, però per engegar la maquinària a rodar, ens cal assegurar una mínima xarxa de col•laboradors que en garanteixi l’èxit.

diumenge, 26 d’abril del 2009



com influeix l'nternet a la nostra societat


La web 2.0 ha revolucionat tot el món d’internet. Va començar amb la web 1.0, la qual tenia un aire més enfocat cap als mitjans de comunicació, en canvi, la web 2.0 va més enfocada cap a la participació dels ciutadans.
La web 2.0 és una plataforma on es poden introduir noves eines per poder relacionar-nos i comunicar-nos, com per exemple els blogs, les xarxes socials…
Gràcies a totes aquestes novetats els ciutadans hem pogut participar en la xarxa i ser protagonistes, però tot això té conseqüències cap als mitjans de comunicació, que surten perjudicats perquè ara l’exclusivitat de la noticia la pot tenir qualsevol persona. Però hi ha algunes coses que les pot aprofitar.
L’aparició dels blogs va ser una oportunitat perquè l agent pogués escriure i publicar-ho a internet. Les persones es poden comunicar i expressar les seves idees en el seu blog. D’aquí també ho podem relacionar amb el periodisme ciutadà, ja que tots els ciutadans podem ser periodistes i publicar noticies a internet. L’exclusivitat ja no està només en les mans dels mitjans de comunicació.
El podcasting ha revolucionat el món dels continguts sonors. Ara ja no cal escoltar des de casa la música al ordinador, ara ja te la pots emportar a on tu vulguis i seleccionar aquelles cançons que tu més vulguis. Aquest concepte de podcasting el van originar Ben Hammersly i Dave Winer.
Però també hi ha serveis que ens permeten enviar i publicar missatges breus, és a dir, el microblogging. Un exemple molt conegut de microbloggin és el Twitter. També és una xarxa social on la gent pot enviar els missatge son superior a 140 caràcters. L’usuari pot decidir si només rebrà missatges dels seus amics o de tota la gent.
Les xarxes socials són llocs a internet, estructures socials, que permeten la relació entre les persones. Un exemple de xarxa social seria el facebook.